Pàtria
«Jo soc part dels vuit vents que m’han fet menorquí.»
Ponç Pons
Visc d’una illa, del seu record,
ple de santuaris sorrencs,
i guies esvelts a la costa
i naus fondejades al port,
com bolets blancs vora la soca.
Edèn salat,
de tu, res no estimo endebades.
Planter de festejats costums,
llar d’autors enamoradissos,
arbre d’arrels entremesclades,
poema de tants mots mestissos,
vine a bressar-me.
Vine, guitarra ploranera.
Atapeeix els ulls de llàgrimes
i les cales, d’acords menors
i entona dolces havaneres
quan me’n vagi a buscar l’amor.
Terra d’atzur
on l’afany pelàgic abraça
el temps que amb prou feines transcorre,
on l’alba naixent venç la nit
i el safrà rosat de l’horabaixa
condimenta el cel cohibit,
guarda’m del món:
que l’embat dels vents menorquins,
del migjorn ultracristal·lí
i la tramuntana argilosa,
retingui els mars peregrins
lluny de la frontera escumosa!
Estimat Parnàs rocós on
el mot oportú és…
View original post 67 more words